Història de la Gleva i el seu Santuari

La TRADICIÓ popular ens parla que una pastoreta del mas Codines va trobar la imatge de la Verge, mentre pastorava bestiar al puig del Terrer i va veure com un dels bous començava a bramular i a furgar amb el morro en un punt determinat sense voler moure's.

Allà van trobar dins d'un forat la imatge de la Verge protegida per dues columnes de terracota que aguantaven una gleva de tapàs que li servia de sostre. El fet de trobar la imatge sota una gleva va ser el que li va donar el nom.

Portada a Sant Hipòlit, allà va ser dispositada en el temple parroquial, d'on diu la tradició que va desaparèixer miraculosament per tornar al lloc on va ser trobada. Amb aquest motiu es va aixecar un petit oratori en el punt exacte. Es donen com a dates probables de la troballa els anys 823 i 993.

La IMATGE primitiva se suposa que devia ser romànica, amb la Verge asseguda i el nen assegut igualment als genolls, amb unes faccions de poca expressió.
El fill anava descalç, amb un llibre dels Evangelis a l'esquerra i amb la mà dreta beneïa la poma que li presentava la Mare.
Sembla que la imatge primitiva podia haver estat substituïda al segle XIII per una de formes més refinades que va ser destrossada el 1936 i refeta el 1940 per l'escultor Camps Arnau.

El SANTUARI DE LA GLEVA prové d'un primer oratori, una simple esglesiola que segurament amb diverses reformes va durar fins al 1327, data en què van començar les obres d'un santuari (sembla que varen durar gairebé un segle). Sabem que era d'una sola nau i que va ser ampliat el 1671.

Veure la pàgina següent